Un modelo ortológico catalán del siglo XIX. La Coleccio de paraulas disbaratadas de Josar-Andá (1871)

Eloi Bellés

doi:10.3989/rfe.2024.1379

Autores/as

Eloi Bellés Universitat de les Illes Balears https://orcid.org/0000-0002-1902-1827

DOI:

https://doi.org/10.3989/rfe.2024.1379

Palabras clave:

ortología, catalán, siglo XIX, lexicografía satírica, historiografía lingüística

Resumen

Este artículo presenta la Coleccio de paraulas disbaratadas, y modo de corretgirlas de Josar-Andá, un breve tratado catalán de tipo burlesco publicado en Reus en 1871. En el trabajo se analiza la naturaleza de las distintas correcciones (castellanismos, dialectalismos, coloquialismos, etc.) y se concluye que el texto, a pesar del tono humorístico, es un manual de ortología para el catalán siguiendo los patrones clásicos de esta lengua.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Josar-Andá [= Joan Sardà] (1871): Coleccio de paraulas disbaratadas, y modo de corretjrilas. Posadas per orde alfabétich y en estil agredols, per Josar-Andá, bachiller en lletras menudas, doctor sens clientela, y membre de varias academias desconegudas, Reus, Imp. de Gayetano Sabater.

Aguadé, Enric (1996): Impressors i llibreters a Reus, 1720-1900, Reus, Centre de Lectura de Reus.

ALDC = Veny, Joan y Lídia Pons i Griera (2001-2018): Atles lingüístic del domini català, 9 vols., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [https://aldc.espais.iec.cat/].

Amengual, Joan Josep (1858-1878): Nuevo diccionario mallorquín-castellano, 2 vols., Palma, Imprenta y Librería de Juan Colomar.

Anguera, Pere (1997): El català al segle xix, Barcelona, Empúries.

Ballot, Josep Pau (1815): Gramática y apología de la llengua cathalana, Barcelona, en la estampa de Joan Francisco Piferrer.

Bellés, Eloi (2022): Ideologies lingüístiques en gramàtiques i diccionaris catalans del segle xix, Tesis Doctoral, Barcelona, Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Universitat de Barcelona [http://hdl.handle.net/2445/193940].

Bofarull, Antoni de (1864): Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana, Barcelona, Librería Plus Ultra.

Bofarull, Antoni de y Adolf Blanch (1867): Gramática de la lengua catalana, Barcelona, Espasa Hermanos, Editores.

CTILC = Institut d’Estudis Catalans (1985- ): Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [https://ctilc.iec.cat/scripts/index.asp].

DCVB = Alcover, Antoni M. y Francesc de B. Moll (1930-1968): Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma, Editorial Moll [https://dcvb.iec.cat].

DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vols., Barcelona, Curial/La Caixa.

Del Valle, José (2017): “La perspectiva glotopolítica y la normatividad”, Anuario de Glotopolítica, 1, pp. 17-39.

DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (2007): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [https://dlc.iec.cat/].

DNV = Acadèmia Valenciana de la Llengua (2014]): Diccionari normatiu valencià, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua [https://www.avl.gva.es/lexicval/].

Esteve, Joaquim, Josep Bellvitges y Antoni Juglà (1803-1805), Diccionario catalan-castellano-latino, 2 vols., Barcelona, en la oficina de Tecla Pla, viuda.

Estorch, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana, Barcelona, Imprenta de los herederos de la viuda Pla.

GIEC = Institut d’Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans [https://giec.iec.cat/inici].

Ginebra, Jordi (2009): Llengua, nació i modernitat. Projectes i conflictes en la Catalunya dels segles xix i xx, Valls, Cossetània Edicions.

Ginebra, Jordi (2023): “Institucionalització de la literatura i institucionalització de la llengua literaria”, Zeitschrift für Katalanistik, 36, pp. 5-32.

Labèrnia, Pere (1839-1840): Diccionari de la llengua catalana, ab la correspondencia castellana y llatina, 2 vols., Barcelona, Estampa dels hereus de la V. Pla.

Llanas, Manuel (2004): L’edició a Catalunya: el segle xix, Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya.

Marcet, Pere y Joan Solà (1998): Història de la lingüística catalana. Repertori crític 1750-1900, 2 vols., Vic, Eumo.

Marfany, Joan-Lluís (2002): “Renaixença literària i decadència lingüística”, Barcelona quaderns d’història, 6, pp. 139-152.

Martines, Josep (2020): “Cap a una semàntica cognitiva del català (I)”, Estudis Romànics, 42, pp. 323-343.

Matilla Romero, Ana (2015): “Los catalanes cuando hablan castellano: análisis filológico de la Colección de vocablos y modismos incorrectos… (1884) de Joaquín Casanovas”, Res Diachronicae, 13, pp. 40-48.

Perea, Maria-Pilar (2024): “La Colección de vocablos y modismos incorrectos y viciosos usados por los catalanes cuando hablan el castellano, de Joaquín Casanovas y Ferrán, y la dirección del proceso de castellanización en la Cataluña de finales del siglo xix”, Cuadernos de Ilustración y Romanticismo, 30, pp. 221-238.

Rafanell, August (1999): La llengua silenciada, Barcelona, Empúries.

Rossich, Albert (1995): “Una qüestió d’història de la llengua a l’edat moderna: el reconeixement de la vocal neutra”, en Pep Balsalobre y Joan Gratacós (eds.), La llengua catalana al segle xviii, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 119-200.

Rossich, Albert (2006a): “Els certàmens: de la Gaia Ciència als Jocs Florals”, en Sadurní Martí, Miriam Cabré, Francesc Feliu, Narcís Iglesias y David Prats (eds.), Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. 1, pp. 63-90.

Rossich, Albert (2006b): “El model ortològic del català modern”, en Antoni Ferrando y Miquel Nicolás (eds.), La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 125-153.

Rossich, Albert (2019): “Perspectiva de la Renaixença (1859-1877)”, en Francesc Comas Closas, Jordi Rodó Romà y Jaume de Puig i Oliver (eds.), 125 anys de les Bases de Manresa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, pp. 111-158.

Segarra, Mila (1985): Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries.

Solà, Joan (1976): “Tractats de barbarismes fins a Pompeu Fabra”, Els Marges, 6, pp. 59-89.

Solà, Joan (1977): Del català correcte al català incorrecte, Barcelona, Edicions 62.

Tarongí, Josep (1878): Diccionari mallorquí-castellà, Palma, Imprenta d’en Bartomeu Rotger.

Torrents, Ricard (1995): “Estudi preliminar”, en Jacint Verdaguer, Dos màrtirs de ma pàtria, Vic, Eumo/Societat Verdaguer, pp. 13-118.

Veny, Joan (1993): “Fortuna del fonema /x/ en català: visió històrica de la ’queada’”, en Antoni Ferrando, Lluís Messeguer y Rafael Alemany (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. 2, pp. 405-336.

Veny, Joan y Mar Massanell (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans, Barcelona/ Alacant/València, Edicions de la Universitat de Barcelona/Universitat d’Alacant/Publicacions de la Universitat de València.